La retransmissió en directe en relació amb activitats culturals va començar amb iniciatives com la del Liceu de Barcelona. Va voler apropar l’òpera al públic en general impulsant un programa que consisteix en retransmetre a la platja representacions en directe. El món de l’esport ha portat el futbol a les sales de cinema. La fórmula 1 s’ha vist a través de pantalles gegants a places i espais públics, etc. Els organizadors de tot tipus d’esdeveniments volien apropar els seus actes al major nombre d’espectadors possible. Aquesta fixació ha arribat als museus. Aquest és el cas del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que sempre ha apostat per enregistrar les seves activitats i per la seva divulgació a través del seu portal web. L’arribada de l’streaming, software que permet veure sense necessitat de descàrrega, ha revolucionat el món de la retransmissió audiovisual. Institucions com el Liceu, el CCCB o esdeveniments privats com el Social Media Point s’han abocat a utilitzar aquesta nova tecnologia. Com també s’ha consolidat l’ús de les xarxes socials tant per a la seva difusió com per a la seva interacció. El Twitter s’ha convertit en un espai real i efectiu de participació. De fet, la combinació de l’streaming i Twitter és una eina amb la que els organitzadors han integrat al públic virtual a l’esdeveniment. L’èxit d’aquest tàndem podria portar a situacions insòlites: per exemple, què passaria si una conferència tingués una assistència presencial de tres persones i virtual de tres-centes? Els seus organitzadors i els patrocinadors ho considerarien un èxit o un fracàs? L’ús de les eines 2.0 encara no ha aconseguit ser vinculant per a la valoració d’activitats culturals. Fins quan?

Frederic Santa-Olalla Rovira

@singafapasta

 

Anuncios