Algunes veus lamenten que el món associatiu estigui de capa caiguda. Sembla que el còmput d’entitats registrades va enrere. Que s’està desfent el teixit associatiu. I que el del nombre de persones que les conformen és cada vegada menor. ¿Això significa que la consciència de les persones està canviant i la gent està cada vegada menys compromesa socialment? La veritat és que, lluny del que pugui semblar, la realitat és ben diferent.

Els canals de comunicació han canviat i les maneres que té la gent per relacionar-se també. Internet ha posat a l’abast de tots la possibilitat de crear grups en formats i plataformes molt diferents; a més, amb unes possibiltats que fins ara eren inimaginables. Plataformes com ara Facebook han permès trobar complicitats a només un clic de distància. Les comunicacions han evolucionat molt i les persones ens hi hem anat acostumant. Gràcies a això, internet es concep cada vegada més a prop de les relacions basades en el “face to face”.

La societat necessita relacionar-se i comportar-se de forma responsable amb els propis ideals, comprometre’s socialment, etc. Fins ara això es traduïa en una implicació, a gust del consumidor, en associacions pròximes. Avui dia, tothom pot expressar-se, organitzar-se i contribuir a la societat des de les possibilitats que ofereix la xarxa. El que és més difícil és fer una radiografia d’aquest fenomen. És a dir, localitzar geogràficament tant els membres com el camp d’acció del que podríem anomenar grups o associacions virtuals. Les facilitats de participació també han fet que sovint el compromís sigui més efímer. Perquè és molt fàcil tant vincular-s’hi com desfer-se’n. Per això les adhesions a causes socials s’han multiplicat. El fet és més virtual que material. Existeix i és efectiu, segurament molt més que el texit associatiu convencional.

Frederic Santa-Olalla Rovira

@singafapasta

Anuncios