El concepte clàssic de comunicació es basa en donar a conèixer un producte des de diferents estratègies marcadament diferenciades: amb publicitat; informativament a través dels mitjans de comunicació; impulsant les relacions públiques, i a través de campanyes de màrqueting. Internet, les eines 2.0 i les xarxes socials han deixat enrere aquest plantejament. Avui, la comunicació s’ha de pensar com una estratègia global en la que tot està relacionat amb tot: saturació d’informació, multiplicitat de canals, nous agents comunicatius.

Les possibilitats digitals han impulsat un canvi cap al que alguns anomenen: “la democratització de la informació”. Per un costat, internet com a “contenidor” d’informació sembla que tingui una capacitat infinita. Per un altre costat, la feina professional del periodista sembla que pugui fer-la qualsevol persona. I no és així. Per exemple, per publicar en format post només cal voler-ho fer i unes petites nocions per penjar informació. A més, les xarxes socials han facilitat molt la capacitat de divulgació. La font de la notícia juga un paper molt important en tot això. Perquè fins ara accedíem a la informació a través dels mitjans de comunicació. Teníem la garantia de professionalitat perquè darrere hi havia un bon equip de periodistes. Avui la xarxa dóna cabuda a tot. I el criteri en la cerca d’informació és més important que mai. Informar-se a internet a través de plataformes periodístiques és el  que ofereix més garanties i confiança.

Davant d’això, les empreses ja no poden continuar pensant la comunicació sobre el concepte clàssic. Han d’organitzar-se, fins i tot més que abans. Els estudis de mercat, la segmentació i el pla de comunicació continuen  sent pilars per fer una bona estratègia. Aquesta és la recepta per conseguir eficàcia amb un alt nivell de retorn.

Frederic Santa-Olalla Rovira
@singafapasta

Anuncios