Les noves tecnologies han arribat a l’aula amb la instal·lació d’ordinadors. El llibre de text està immers en un procés de transformació electrònica. Ara, els estudiants aprenen la lliçó a partir de documents virtuals. La realitat és que s’està digitalitzant el contingut. Què significa això?

La informàtica impera en gairebé tots els terrenys. Tothom està fent un esforç d’adaptació. L’educació també ho està fent: s’ha normalitzat l’ús dels ordinadors entre els estudiants, les editorials han adaptat el material de text, entre d’altres accions. És un pas molt important, però, serà suficient? Sembla que la transformació tot just acaba de començar i que això només és una primera etapa. És com el moment en què un alumne es prepara l’estoig per anar a escola.

En aquests moments i en general, tant professors com alumnes utilitzen material electrònic. Consisteix en un llibre de text tradicional en format digital. Això té grans avantatges logístics: físicament no ocupa espai, no pesa, etc. També permet utilitzar un gran nombre d’imatges, vídeos i links a pàgines penjades a internet. Tot permet ampliar informació fàcilment. A més, es pot treballar en grup a través d’intranet o fins i tot utilitzar eines cloud computing per compartir coses.

Avui dia, els nens ja no neixen amb un pa sota el braç. Hi porten un ordinador. L’esforç més gran l’ha hagut de fer el professorat. Ha hagut d’aprendre el funcionament d’aquestes eines, utilitzar-les i familiaritzar-s’hi. Els autors han completat la informació dels llibres a partir dels materials electrònics a l’abast. Es podria dir que l’arribada de les noves tecnologies a l’aula és un fet. Ha servit principalment per millorar l’accés a la informació i fer-ho més còmodament.

Les noves tecnologies han tramat un nou paradigma educatiu. La relació entre professors, estudiants i autors ha canviat. El llenguatge com a vehicle de comunicació també ha de fer-ho i és una assignatura pendent. Enmig d’aquest procés de canvi han sortit algunes iniciatives que podrien obrir el camí cap a aquesta nova manera d’expressar-se. Una d’elles és la idea webquest, que consisteix en un conjunt de plataformes educatives que es caracteritzen per acompanyar l’aprenentatge d’una unitat a través d’internet, de forma transversal i en grup.

La webquest és una aposta pel doctere delectare. Consisteix en abordar una assignatura amb una visió complexa de la qüestió. És a dir, planteja un tema i activa totes les disciplines necessàries per treballar-lo: comprensió lectora, matemàtiques, recerca, expressió oral, art, escriptura, etc. M’atreviria a dir que el plantejament d’aquesta idea es troba en un punt equidistant entre el llibre de text, la gimcana i el joc. Es fomenta el treball en grup, la interacció i l’esperit emprenedor. La base del projecte és plantejar un aprenentatge proactiu on els nanos estiguin més a prop del concepte d’estudiant que del d’alumne. Aquesta nova manera de funcionar podria donar lloc a un nou gènere comunicatiu?

Les webquest estan a l’abast de tothom. Es poden utilitzar i es poden crear de forma senzilla. Fins i tot google ha posat un portal a disposició dels usuaris per normalitzar-ne l’ús. Ara bé, tothom pot fer una webquest? Totes són vàlides? La resposta és no. És molt important conèixer-ne l’autor o la plataforma que l’ha impulsat. En aquest aspecte, el paper de les editorials és fonamental. Perquè és un segell que en garanteix tant la qualitat documental, d’autoria com d’edició, etc. I per moltes coses més. L’arribada de les noves tecnologies a l’aula està portant noves maneres d’aprendre. Estudiants, professors i editorials tenen la responsabilitat d’acompanyar aquest canvi. Que ha de superar l’ús dels llibres de text digitalitzats i fer un pas endavant cap a noves maneres d’aprendre.

Frederic Santa-Olalla Rovira
@singafapasta

Exemple de webquest
Antiguo Egipto
Editorial Santillana

Anuncios