El nou paradigma editorial: un pas endavant mirant el passat de reüll

Els fonaments de la nova realitat editorial són la digitalització, les xarxes socials, el cloud computing, etc. L’arxiu i el núvol són contenidors dels nous formats. El boca-orella de persona a persona pren lloc dins les xarxes socials. El format tecnològic mira de reüll el paper. Però, i el contingut? És l’únic que es manté inalterable. Es podrien impulsar canvis en el llenguatge del contingut?

El màrqueting cultural ha iniciat un procés de no retorn. Els personatges dels llibres s’han arrodonit més encara del que relata el propi llibre al qual pertany. Què significa això? Una de les estratègies de màrqueting que és habitual és donar vida als personatges del llibre a través de les xarxes socials. Així, per exemple, hi ha editorials que han creat un perfil de facebook per algun dels personatges principals de llibres en promoció. Es dóna vida a un personatge a través de la xarxa. Per això, ara més que mai, l’autor ha de pensar i donar vida als personatges in line (per al relat del llibre) i out line (per a la vida que continua en les xarxes socials). Aquests personatges es relacionaran, opinaran i, en definitiva, es comportaran com una extensió de la seva manera de ser en el llibre i sempre incorporant els recursos exteriors viscuts a través de les xarxes socials. La literatura ha sortit del llibre en sí mateix impulsat per les possibilitats de comunicació de les eines 2.0. Objectiu: el màrqueting.

Llegim per passar una bona estona, per aprendre, per viure experiències insòlites, etc. Per això penso que l’experimentació en el camp del llenguatge podria anar encara més enllà. El meu referent en aquesta qüestió és Èczema, una revista de poetes “que no en tenien prou amb les lletres”. Lena Balaguer i Vicenç Altaió van fer un pas de gegant en els conceptes “revista” i “poesia”. Les característiques van ser: la diversitat de formats, la ruptura amb l’ordre comú dels codis i tòpics sintàctics en benefici de noves possibilitats lingüístiques, i el sistema de distribució.  Van editar 28 números i cada fascicle va ser una experiència diferent. Per a tots aquells que en vulgueu saber més podeu conèixer cadascuna de les accions, l’ideari que els movia i informació sobre els seus impulsors, Lena Balaguer i Vicenç Altaió, en el llibre que el Museu d’Història de Sabadell va editar el 2002: Èczema. Del textualisme a la postmodernitat. 1978/1984.

Ara la pregunta seria: què pot aportar-nos l’experiència d’Èczema a la nova realitat editorial? Les xarxes socials han facilitat als autors donar vida en les xarxes socials als personatges que han creat per als llibres. Seria possible anar més enllà i fer que passi el mateix amb el contingut? Es podria dissenyar un llibre o una revista com una experiència? A priori potser sembla que del text a l’acció hi ha un abisme, però podria ser la base per a una diversificació del sector editorial? Moltes preguntes i un futur incert. Probablement un disseny empresarial en aquest sentit podria esdevenir una porta més en el camí de les editorials cap a la diversificació de negoci i la consolidació en el concepte de l’editorial com a gestora de serveis, una idea que es veu cada vegada més a prop.

Frederic Santa-Olalla Rovira

Gestor Cultural

Els números de la revista Èczema:
Èczema / Calendari [agost de 1978]
Èczema / Full de Seda: Borrel [setembre de 1978]
Èczema / Quadern de Poesia [novembre de 1978]
Èczema / Blanc d’Ou [gener de 1979]
Èczema / Full de Seda: Pep Salés [març de 1979]
Èczema / Pirata Àlbum: [maig de 1979]
Èczema / Pot poètic [setembre de 1979]
Èczema / Darreres Manifestacions [desembre de 1979]
Èczema / Joan Palou: Llibre amb una sola fulla [febrer  de 1980]
Èczema / Disc: Llorenç Balsach [març de 1980]
Èczema / L’Ull del Gest: Pep Vernis [setembre de 1980]
Èczema / Sabadell vesteix la Poesia [novembre de 1980]
Èczema / Bola nocturna (poema aerostàtic): Perejaume [desembre de 1980]
Èczema / Doblec d’ona: Fina Miralles [març de 1981]
Èczema / Blanc Immemorial [setembre de 1981]
Èczema / Hava: Patrick Gifreu [octubre de 1981]
Èczema / Pere Lachaise: Vicenç Altaió i Antoine Laval [gener de 1982]
Èczema / Cartes d’Amor: Josep-Lluís Seguí [març de 1982]
Èczema / Tampoemari u: Benet Rossell [maig de 1982]
Èczema / La dona és Uclés, la dona és Mallarmé [setembre de 1982]
Èczema / Juste au cote du sujet: Jean Calens [octubre de 1982]
Èczema / é que é [desembre de 1982]
Èczema / L’inachevé n’est pas encore là:  V. Altaió i Antoine Laval [febrer de 1983]
Èczema / Sopàrem a Royal: Jordi Coca i Francesc Llopis [març de 1983]
Èczema / Disc II: Llorenç Balsach [Juny de 1983]
Èczema / Casino [setembre de 1983]
Èczema / Còpula  Cuprum [març de 1984]
Èczema / Cravan-Mor / Pep Duran Esteva [maig de 1984]

Anuncios